Per molts anys bonica

És difícil expressar en paraules tot el que et voldria dir! Mare meva, ja en fas divuit!!
Crec recordar, i sembla que no ha passat pas tant, que us vaig trobar a P3; vau ser el primer grup que tenia d’aquest curs, fent psicomotricitat i dansa … què petits i què bonics!! La imatge teva que més recordo, és una nena primeta, rebonica i eixerida, que corria per tot el pati de puntetes!! Ja apuntaves maneres ballant! I quina sorpresa, anys després que ens vam retrobar!
Em plena d’orgull compartir amb persones que he vist crèixer, l’esbart; vull pensar que us ha aportat i us aporta valors i sensacions que ajuden a fer-nos persones i que us l’heu arribat a estimar igual que jo.
Ara que he fet un cop d’ull enrera pensant en tu, se’m dibuixa un somriure a la cara, tant debó a tu et passi el mateix i tant debó que aquests divuit, siguin solament la consolidació de la teva persona, tal i com ets i que, per molts anys més, ens continuis contagiant alegria, dansa i bon rotllo.
Molta salut i molt èxit!
Per molts anys bonica!
Un petonàs!!
I fins divendres!!!

Sandra.