Em crescut juntes, és un fet. Amb tu he viscut una quantitat de moments Increibles impossibles d’oblidar. Em rigut, plorat, jugat, creat, cantat... hem fet tantes coses! Hi ha un hem fet però també existeix el estem fent, perquè si, en un present podem recordar el passat i obrir camins cap a un futur, un futur en el qual no ens tindrem tan a prop com ens em tingut, perquè cada una ha de fer allò que li agrada, i el que t’agrada està a Barcelona, però se que la nostra amistat seguirà, més forta que mai, que això no serà un adéu, sinó que quan ens retrobem farem “coses guais” com sempre em volgut fer, tu ja m’entens. I què dir més? Si entre tu i jo ja ho sabem tot. Només desitjar-te que aquests 18 siguin els millors que has viscut fins ara, envoltada de tots aquells que t’estimem. I no puc acabar sense escriure una cosa que vas dir tu i que mai oblidaré:
Zipi i Zape és des de sempre i per sempre, és una substància, perquè aquest duo existeix i es defineix per si mateix. És perfecte i infinit! ;) tot seguit de un: Descartes va descobrir les substàncies; desenganya't, no va ser gràcies al "jo", va ser gràcies a nosaltres!
No canviïs mai sisplau, se que arribaràs molt lluny!
PD: No he pogut evitar que se’m caigui alguna llàgrima al escriure això... que grans ens em fet! J
MOLTÍSSIMES FELICITATS!
Ariadna!
ResponderEliminarPrimer de tot, quina sorpresa! Aquest blog... és una passada, i la teva entrada m'ha fet riure de la manera més tonta possible, entre llàgrimes...!
Ariadna, no sé com dir-te el que signifiques per a mi. Saps que el teu nom sol ja m'és súper familiar? De veritat, Ariadna és un nom que sempre ha estat junt al meu, me l'imagino així: Ariadna i Alexandra. No et passa el mateix? No trobes que van agafats de la mà? Fa divuit anys que anem al mateix tren i, creu-me, que me'n vagi a Barcelona no significa que baixi d'aquest, no, simplement estaré en una altra fila... fixa't que ni tan sols dic "vagó", no, això ja és massa lluny. ARIADNA! Ja ho vam dir, però ho repeteixo, d'una altra manera i fent servir, igual que tu, algunes coses de filosofia: la nostra amistat no és quantitativa, ja no es basa en el temps que ara poguem passar juntes, sinó més aviat qualitativa, és una amistat que es va arrelar (de manera molt forta) ja fa molts anys, i que fins ara l'únic que ha fet ha sigut perdurar, seguir intacta i amb la mateixa intensitat. Perquè és una amistat que hi és, i no s'hi pot fer res, perquè ho volem així, perquè hem fet que sigui així. I és que això no només son paraules, escrites perquè si, que les trec del més profund que tinc, amb la pell de gallina i els ulls molt humits! Perquè me n'adono, un cop rere un altre, que sóc molt afortunada de tenir-te al meu cantó!
T'ESTIMO!
I moltes, moltes, moltes, moltíssimes gràcies
PER TOT.
Zipi.i.Zape (és un mite ja)
Alexandra.