I ja ets a les portes d'una montanya russa de vida que t'espera Ale!!! Jo Hi vaig pujar dos anys abans i deu ni dor... XDDD Es dur, es pesat, fa calor, fa fred, va massa ràpid, pesa molt... però es soporta millor si s'hi troba gent com tu! ;)
I mira que des que anavem a l'escola primària (VISCA LES ALBA!!! XD) que et tenia vista...! Però no va ser fins a la ESO (VISCA EL MÀRIUS XDDDD) que entre el teatre i la dansa vam començar a intercanviar paraules tu i jo!! (VISCA L'AULA I VISCA L'ESBART!!! XDDDDDDDD)
I poc a poc han anat sent mes i mes paraules, cançons, balls, art, imaginació, confessions, algun que d'altre riure i cada genialissim segon que hem compartit!
Ara ja només em queda desitjar-te un magnífic aniversari. Tot i que si el dia que en fas 18 no és perfecte, no t'amoïnis perquè et queda molt camí encara! I en podem segur fent un bocinet juntes, si tu vols! ;)
Moltissims petons i abraçades, perciosa!
Per a mi sempre seràs aquella petita i bonica rosseta!!
LAURA ROMEU PIÑOL :D
Oooh Lauraa!
ResponderEliminarNomés llegir el títol ja he pensat amb tu! Dic: això sona molt Laura!
Moltes gràcies bonica! És veritat que el camí de la vida es fa menys feixuc segons aquells que t'acompanyen, i el que m'has dit jo també t'ho puc dir a tu: per aquells moments que hem tingut juntes, a teatre, a dansa, de festa, on sigui. Alguns en concret els recordo amb especial importància, ja que deus saber que t'aprecio molt i que de vegades em va bé explicar-te segons què, i que m'aconsellis, perquè la teva paraula te molta credibilitat per mi.
M'has ajudat moltes vegades i t'has preocupat per mi, i això arriba, vaja si arriba! :D
(encara porto la teva pulsera!)
un petonàs!
la petita rosseta :)