Corazón elocuente

Primer de tot i avans d’emoblicar-me entre paraules enrevessades i oracions subordinades, he de dir una cosa ben clara: moltes felicitats petita!

 Petita, o no tant, que a lo tonto ja en tens 18 i en teoria ja ets gran, però segueixes mantenint aquesta frescor i aquesta inocència que ja ningú et treurà. No fa gaires dies, vaig obrir el correu per ordres de la Cristina i vaig trobar-me un encàrrec si menys no curiós de la teva mare. I se’m va dibuixar un somriure. A partir d’aquell moment milions de records de colors han esclatat a la meva ment com focs artificials. Obro la nostra caixa de Pandora, el calaix de records que compartim i el primer de tots, el més enterrat i el més antic, és a primer d’ESO, ja saps, a les patètiques classes de teatre que feiem al migdia. Allí encara eres “aquella noieta rossa que té la veu de pito”. I avanço en el temps i el següent a venir-me en ment ja és més recent,i també li tinc més apreci. Es tracta d’una nit d’estiu farà dos anys, en la que jo era a Lleida i tu a Andalusia i un missatge teu avans d’anar a dormir va obrir-te el meu cor de bat a bat. L’últim és d’ahir (un dia prou especial per mi), et plantes davant meu, amb uns graus de més a la sang i mirant-me als ulls hem dius que és gràcies a mi que avui ets entre nosaltres. I jo penso, tot i que no m’atreveixo a dir-ho, que no tens gaira raó, no és gràcies a mi, sinó gràcies a tu.

Recorro molts camins amb tu, Lleida, Madrid, Barcelona, París, Boston... hem dormit juntes a la ciutat ón mai es dorm, hem anat de bar en bar, hem ballat fins a no poder més, ens hem tornat super lokitah’s, hem rigut i hem plorat, ens hem ajudat i ens hem preocupat, ens hem fet mil confessions i, com es normal, algun cop també ens hem desitjat una mort lenta i dolorosa. (Uhm... potser això ho he exagerat... xD). Hem fet mil coses, i de tots aquests records, aquestes espurnetes de colors, triar-ne un és complicat. Vull quedar-me amb una barreja compacta i multicolor de sentiments i aventures inmune a l’oblit. Hem compartit moltes coses, lechuguilla, i et proposo que ens en quedin moltes més per compartir. Que si és cert això de que d’aquí poc els nostres camins se separen, mantinguem aquest calaix entreobert, per a seguir guardant-hi nous records i de tant en tant en poguem revisar algun de vell. :)

Felicitats a tu, perque no només són 18 anys, també són una majoria d’edat, també són un inici i un final. Felicitats a la teva família, que t’han vist nèixer i crèixer i que segurament un dia com avui veuen que procurar-te sempre el millor ha donat els seus fruits. Felicitats també a nosaltres, als teus amics, als qui t’estimem; no ha sigut fàcil trobar algú com tu i ara costa deixar-te escapar. Si ens ho permets, seguirem disfrutant amb tu, no només del teu dia, sinó de tots.

with love, it's Julius

PD: la foto, a l'autocar en alguna carretera madrileña, la portada del nostre hipotètic CD. Sé que no és de les teves preferides, però no puc negar-li un afecte especial juasjuajsuas